Principal

CARLES SINDREU I PONS ( Barcelona, 1900- La Garriga1974) Poeta i narrador. Nebot de l’es­crip­tor vuitcentista J. Pons i Massaveu, des de jo­ve manifesta interès per la literatura i per l’es­port (sobretot el tennis) . Els seus primers ar­ti­cles són de tema esportiu i es publiquen a­nò­ni­ma­ment sota el pseudònim de Fivaller, a la Pu­bli­ci­tat i més tard a l’Esport Català, també cal.li­gra­mes.


Als 17 anys publica la seva primera novel.la curta En Jordi i la Nuri, al setmanari En Patufet. I l’any 1921, amb Antoni Escuder, L’Auca del barri de la Salut. La seva obra de preguerra com­prèn Ra­dia­cions i Poemes (Barcelona, Lli­bre­ria Ca­ta­lò­nia, 1928), amb un prò­leg de Ros­send Lla­tes, co­ber­ta i il.lustracions de Ra­mon de Capmany i or­na­men­ta­ció -no firmada- d’En­ric C. Ricart; La clà­xon i el camí (Badalona, 1931), subtitulat Diari d’un hu­mo­ris­ta, amb prò­leg de Josep M. De Sa­gar­ra, llibre de proses que inclou una semblança humorística de Ra­mon Gómez de la Serna, i que fou saludat per Giménez Caballero a La Gaceta Literaria i per Josep M. Junoy a D’Ací d’Allà; i Darrera el vidre (Barcelona, L’Amic de les arts, 1933), volum de poemes que acusen l’impacte del surrealisme, amb prò­leg de Carles Riba, epíleg de Josep V. Foix i il.lus­tra­cions de Joan Miró. Amb aquest llibre quedà fi­na­lis­ta del Premi Folguera, 1933.


Durant els anys trenta duu a terme diverses ac­ti­vi­tats. Inicia la col.lecció de retrats infantils de grans homes, també el seu arxiu “1900".  Va ser un dels impulsors  d’ADLAN, amb Prats, Gomis, Sert, Gasch, Foix, Montanyà, etc. Col.laborà amb S. Gasch i Josep M. Junoy en la formació dels “Amics del Circ”. Els responsables de la pu­bli­ca­ció El Mirador li encarreguen les ac­ti­vi­tats del Conferència Club, on coneix A. Mau­rois, René Ben­ja­min, etc.


Després de la guerra continua la seva activitat d’escriptor. Publica un llibre sobre el tennis de la salut -La singular història d’un club de tennis (1952)-, on mostra la seva capacitat per in­ter­re­la­cio­nar diferents camps com la literatura, l’es­port, la creació artística, en reunir col.la­bo­ra­cions de Josep M. De Sucre en un text i di­bui­xos d’Agui­lar Moré, Opisso i Dolors Mode.


El 1954 publica la novel.la El Senyor Joanet del Guinardó a Ed. Selecta i el 1960 Les figures del pessebre de l’Ametlla del Vallès.


Els seus poemes van ser recollits pòstumament en un volum, Obra poètica, I (Barcelona, Llibres del Mall, 1975) amb prò­legs de C. Riba, J. V. Foix, R. Llates, J. Oliver i J. Brossa i il.lus­tra­cions de J. Miró.


El 1996, arran de la inauguració a Girona de l’ex­po­si­ció A mitja veu  -que es presentà tam­bé el dia 27 a Barcelona, a la Galeria Eude-, es pu­bli­cà el llibre de poemes Si veus que neva, des­per­ta’m .Dones de la meva vida. I no s’han ar­ri­bat a publicar: Coses de l’Ametlla i del Vallès, La ve­nus ortopèdica i altres contes, etc.


Carme Arenas